La Vanguardia de diumenge passat, 7 d’abril, titulava la seva portada amb una fotografia de la ciutat de Gaza amb l’abans i el després de l’inici de la “guerra”, el 7 d’octubre de 2023.

A l’esquerra, una ciutat mediterrània amb una gran avinguda al mig, plena d’arbres i edificis a banda i banda. Al fons, el mar. La mateixa Mar Mediterrània que banya les nostres platges.

A la dreta, les runes d’una ciutat arrasada. Ni avinguda, ni arbres, ni edificis en peu, tret d’algun que sembla ser que s’ha salvat de l’exercici del “dret a la defensa” de l’Estat d’Israel.

Mariúpol. La foto de la dreta ben be podria ser la de Mariúpol, la ciutat ucraïnesa que l’exèrcit rus de Putin va pràcticament reduir al no res.

D’ençà de l’inici de la barbàrie, el 7 d’octubre passat, trenta tres mil palestins han mort per atacs de l’exèrcit d’Israel. La immensa majoria, civils.

Unes dues-centes persones al dia, davant l’absoluta passivitat de la comunitat internacional.

També van morir, massacrats, al voltant de mil dos-cents israelians en l’atac de Hamàs.

27 a 1.

El dolent oficial del món, però, és Vladimir Putin, i Rússia pateix tota mena de sancions, per violar el dret internacional, atacar un territori veí, i provocar un degoteig immoral de morts de civils.

Violar el dret internacional, atacar un territori veí i provocar un degoteig immoral de morts de civils, és el que també està fent Israel a la Franja de Gaza.

Però mentre que Rússia ha estat aïllada, o almenys això s’ha intentat, l’estat jueu rep armament dels Estats Units, no ha patit cap sanció internacional, i el seu govern ha rebut la visita de varis primers ministres europeus, que han anat a fer-se la foto i mostrar-li el seu suport.

La doble moral entre els dos conflictes és patent i per sort la societat civil de les democràcies occidentals sembla que ja s’estan adonant.

La reacció dels governs, per contra, és una altra, completament diferent.

A nivell europeu qui ha tingut un paper més digne fins ara ha estat el president del govern espanyol, que ha denunciat l’actuació del govern israelià i s’ha compromès a reconèixer l’estat palestí.

A casa nostra, en general, poca empatia per part dels partits polítics catalans cap a Palestina i la seva maltractada població, que sembla que no només no té el dret a decidir sinó ni tan sols el dret a existir.

En l’hora següent en què acabis de llegir aquest article uns vuit palestins més perdran la vida, al ritme que portem fins ara.

Potser ja és hora que fem alguna cosa per aturar-ho.

Necessitem pau. Shalom. Salam.